Inaguració Fira del llibre de Frankfurt.

El nostre estimat escriptor Quim Monzó, va assistir a la passada inauguració de la Fira del llibre a Frankfurt, com a orador del gran text inaugural. Va presentar el discurs, com un conte, d'ell mateix a l'hora acceptar la invitació a la Fira.
Crec que va ser molt atrevit a l'hora de presentar-se en un discurs d'aquestes característiques, ja que qualsevol altre no haguera fet el mateix. Es va mostrar molt segur en si mateix, ja que com tots sabem tartamudeja i parla molt ràpid, en aquest discurs, es va saber controlar d'una forma molt adient.
No he llegit res sobre Quim Monzó, tot-hi que no ho faria a disgust, ja que es veu una persona molt senzilla i oberta am ganes de fer disfrutar al lector.
Entre el públic aquell dia present, hi havia persones amb molt de prestigi. Bastants escriptors coneguts, i gent de gran nivell. Per les seves cares d'entusiasme a l'hora de escoltar a Quim Monzó, és de suposar que el discurs els va enmaravella, ja que no se'l esperaven d'aquestes característiques. I esque Quim Monzó els va distreure una bona estona, ja que entre d'altres coses, els va recitar un embarbussament.
No va arribar a ser un text especificatiu en cap tema, va explicar per sobre: el passat, el present i el futur de la literatura al llarg de la historia. No es va fer gens pesat, en tot moment el públic va estar atent a la seva explicació, ja que va ser un text molt instructiu, divertit, alegre i sobretot entretingut.
Crec que Quim Monzó va triar aquesta forma concreta d'escriure aquest discurs perquè volia que sigues una presentació especial i única, divertida i sobretot gens aburrida,...
Crec que el seu objectiu va ser molt bàsic: Tindre al públic atent.
Ho va aconseguir de totes les maneres possibles, ja que el públic se'l va veure alegre i atent en tot moment.

La impressió que m'ha causat ha sigut molt agradable, ja que aquest escriptor només el coneixia de nom, crec que se'l veu molt divertit, i sobretot demostra de forma molt oberta la seva personalitat, cosa que m'agrada en les persones.
El discurs, m'ha semblat una mica llarg, però en resum molt divertit.
Com a últim voldria afegir, que aquest discurs d'inauguració pot ser una bona influència cap a la literatura catalana ja que et treu del típic discurs aburrit que hi acostuma a haver en totes les inauguracions per sumergir-te en un "conte".