jueves, 4 de diciembre de 2008

La vida


Creiem que tot gira al nostre voltant, al donar mitj tomb, al analitzar, veiem que les coses segueixen com sempre, és llabors quan veus que la vida sense tu per als altres, segueix sen la seva vida.
I creus que tot et cau sobre, que res més valdrà la pena, i és llabors quan et preguntes: Perquè estic aquí? Perquè existeixo?

La veritat és que per molta filosofia i moltes respostes que et donguin, mai ni haurà cap de certa i a l'hora cap se falsejable, i és això el que et fa sentir gran, et fa sentir bé, perquè per molt que pensis, ningú t'ho podrà retreure.

La meva manera de pensar pot ser semblant a aquesta, però mai diré que és igual, ja que seria una mentida de les més grans. Crec que existim i vivim, no per treballar, estudiar, etc. Sinó per coneixer la felicitat, el plaer de pasar-s'ho bé, per fer tot alló que desde ben petits hem volgut fer. Lo bonic que deuria ser això, oi?


Pots arribar a pensar que pasaria si tothom fes el que volgués? Seria una inmensa bojeria, ningú tindria menjar, i encara menys existiriem.

Prefereix-ho no pensar-hi, la vida és tant complicada i alhora tan fàcil...

miércoles, 3 de diciembre de 2008

anada a Vielha

En un petit poble de lo més diminut, a la vora del mar, hi vivia una bonica noia molt somiadora, la qual tenia la seva vida com tots els altres nens, però amb un gran somni.
Desde ven petita havia somiat anar a viure a Vielha, ja que els seus pares la portaven allà cada cap de semana.
Fins que un dia, li van explicar que aquell seria l'ultim cap de semana fins al cap d'un bon temps.
La petita no ho entenia, però així, anaven pasan els anys, i ella anava veien que això d'anar a Vielha ja no era com sempre.
Quan va arribar als 12 anys, va tindre un somni. Ella ja gran i amb la seva propia casa, vivin a Vielha. Aquell dia, al llebar-se va prendre una gran decisió, un gran somni. Volia anar a viure a Vielha, allí en aquell preciós lloc era l'unic on es sentia unica, genial.
Desde aquell dia, tothom a qui li explicaba, la tractava de boja, però amb aquest gran somni dins el cap va arribar als 24, ja amb una gran carrera de psicòloga.
Tota decidida, va començar a treballar i amb aquests diners, amb els que havia aconseguit anys anteriors i la ajuda dels pares, va fer les maletes i va marxar buscan el seu gran paradís.
Després d'estar uns cuans dies pasan per imobiliares i varies cases de lloguer , va aconseguir trobar una gran casa, preciosa.
I així aquesta gran noia, amb tota la seva valentia i valor va aconseguir el seu gran somni.




Tota persona que vol una cosa de tot cor, posan de la seva part i estan decidida, aconseguiex el que vol.