La vida

Creiem que tot gira al nostre voltant, al donar mitj tomb, al analitzar, veiem que les coses segueixen com sempre, és llabors quan veus que la vida sense tu per als altres, segueix sen la seva vida.

I creus que tot et cau sobre, que res més valdrà la pena, i és llabors quan et preguntes: Perquè estic aquí? Perquè existeixo?

La veritat és que per molta filosofia i moltes respostes que et donguin, mai ni haurà cap de certa i a l'hora cap se falsejable, i és això el que et fa sentir gran, et fa sentir bé, perquè per molt que pensis, ningú t'ho podrà retreure.

La meva manera de pensar pot ser semblant a aquesta, però mai diré que és igual, ja que seria una mentida de les més grans. Crec que existim i vivim, no per treballar, estudiar, etc. Sinó per coneixer la felicitat, el plaer de pasar-s'ho bé, per fer tot alló que desde ben petits hem volgut fer. Lo bonic que deuria ser això, oi?

Pots arribar a pensar que pasaria si tothom fes el que volgués? Seria una inmensa bojeria, ningú tindria menjar, i encara menys existiriem.

Prefereix-ho no pensar-hi, la vida és tant complicada i alhora tan fàcil...