La vida

Creiem que tot gira al nostre voltant, al donar mitj tomb, al analitzar, veiem que les coses segueixen com sempre, és llabors quan veus que la vida sense tu per als altres, segueix sen la seva vida.

I creus que tot et cau sobre, que res més valdrà la pena, i és llabors quan et preguntes: Perquè estic aquí? Perquè existeixo?

La veritat és que per molta filosofia i moltes respostes que et donguin, mai ni haurà cap de certa i a l'hora cap se falsejable, i és això el que et fa sentir gran, et fa sentir bé, perquè per molt que pensis, ningú t'ho podrà retreure.

La meva manera de pensar pot ser semblant a aquesta, però mai diré que és igual, ja que seria una mentida de les més grans. Crec que existim i vivim, no per treballar, estudiar, etc. Sinó per coneixer la felicitat, el plaer de pasar-s'ho bé, per fer tot alló que desde ben petits hem volgut fer. Lo bonic que deuria ser això, oi?

Pots arribar a pensar que pasaria si tothom fes el que volgués? Seria una inmensa bojeria, ningú tindria menjar, i encara menys existiriem.

Prefereix-ho no pensar-hi, la vida és tant complicada i alhora tan fàcil...

anada a Vielha

En un petit poble de lo més diminut, a la vora del mar, hi vivia una bonica noia molt somiadora, la qual tenia la seva vida com tots els altres nens, però amb un gran somni.
Desde ven petita havia somiat anar a viure a Vielha, ja que els seus pares la portaven allà cada cap de semana.
Fins que un dia, li van explicar que aquell seria l'ultim cap de semana fins al cap d'un bon temps.
La petita no ho entenia, però així, anaven pasan els anys, i ella anava veien que això d'anar a Vielha ja no era com sempre.
Quan va arribar als 12 anys, va tindre un somni. Ella ja gran i amb la seva propia casa, vivin a Vielha. Aquell dia, al llebar-se va prendre una gran decisió, un gran somni. Volia anar a viure a Vielha, allí en aquell preciós lloc era l'unic on es sentia unica, genial.
Desde aquell dia, tothom a qui li explicaba, la tractava de boja, però amb aquest gran somni dins el cap va arribar als 24, ja amb una gran carrera de psicòloga.
Tota decidida, va començar a treballar i amb aquests diners, amb els que havia aconseguit anys anteriors i la ajuda dels pares, va fer les maletes i va marxar buscan el seu gran paradís.
Després d'estar uns cuans dies pasan per imobiliares i varies cases de lloguer , va aconseguir trobar una gran casa, preciosa.
I així aquesta gran noia, amb tota la seva valentia i valor va aconseguir el seu gran somni.




Tota persona que vol una cosa de tot cor, posan de la seva part i estan decidida, aconseguiex el que vol.

Inaguració Fira del llibre de Frankfurt.

El nostre estimat escriptor Quim Monzó, va assistir a la passada inauguració de la Fira del llibre a Frankfurt, com a orador del gran text inaugural. Va presentar el discurs, com un conte, d'ell mateix a l'hora acceptar la invitació a la Fira.
Crec que va ser molt atrevit a l'hora de presentar-se en un discurs d'aquestes característiques, ja que qualsevol altre no haguera fet el mateix. Es va mostrar molt segur en si mateix, ja que com tots sabem tartamudeja i parla molt ràpid, en aquest discurs, es va saber controlar d'una forma molt adient.
No he llegit res sobre Quim Monzó, tot-hi que no ho faria a disgust, ja que es veu una persona molt senzilla i oberta am ganes de fer disfrutar al lector.
Entre el públic aquell dia present, hi havia persones amb molt de prestigi. Bastants escriptors coneguts, i gent de gran nivell. Per les seves cares d'entusiasme a l'hora de escoltar a Quim Monzó, és de suposar que el discurs els va enmaravella, ja que no se'l esperaven d'aquestes característiques. I esque Quim Monzó els va distreure una bona estona, ja que entre d'altres coses, els va recitar un embarbussament.
No va arribar a ser un text especificatiu en cap tema, va explicar per sobre: el passat, el present i el futur de la literatura al llarg de la historia. No es va fer gens pesat, en tot moment el públic va estar atent a la seva explicació, ja que va ser un text molt instructiu, divertit, alegre i sobretot entretingut.
Crec que Quim Monzó va triar aquesta forma concreta d'escriure aquest discurs perquè volia que sigues una presentació especial i única, divertida i sobretot gens aburrida,...
Crec que el seu objectiu va ser molt bàsic: Tindre al públic atent.
Ho va aconseguir de totes les maneres possibles, ja que el públic se'l va veure alegre i atent en tot moment.

La impressió que m'ha causat ha sigut molt agradable, ja que aquest escriptor només el coneixia de nom, crec que se'l veu molt divertit, i sobretot demostra de forma molt oberta la seva personalitat, cosa que m'agrada en les persones.
El discurs, m'ha semblat una mica llarg, però en resum molt divertit.
Com a últim voldria afegir, que aquest discurs d'inauguració pot ser una bona influència cap a la literatura catalana ja que et treu del típic discurs aburrit que hi acostuma a haver en totes les inauguracions per sumergir-te en un "conte".

PRESENTACIÓ

Hola, em dic Mia. Avui creo un blog i no per un deliri com qualsevol altre dels que hi han a Internet, sinó que aquest blog ha estat creat per poder millorar la meva forma d'escriure i de llegir el català. Espero que en acabar el curs, es noti òbviament el canvi en la forma d'escriure, ja que els meus objectius per aquest curs bàsicament són: Saber escriure texts formals i aprendre a comprendre'ls millor. En fi, espero que es compleixin els meus propòsits.